2007

FELIÇ 2007 a tothom!

des de l'any passat doncs aquí encara son les 21h i vosaltres ja fa una hora que heu menjat els 12 raims... raims que aquí no hem trobat...

Una abraçada des de Puelo,
us estimem molt familia!

Maria: Ja sabiem que erets tu...

Walter i Patricia

Mentre sopavem a la vora del llac Todos los Santos vàren arribar una parella de suissos en bicicleta. Aleshores no ho sabiem, però amb ells compartiriem el viatge des de Cap d'any fins passat Reis.

While we were having diner near Todos los Santos lake a Swiss couple comes by bike. At that moment we didn’t know, but with them we would travel from New Year to Magic Kings.

La nit de final d'any va ser inolbidable i més tenient en conte que no estava planejada... la vàrem passar allà on va arribar, a una cabanya vora el riu al poble de Puelo.

A les 6 de la tarda vam deixar de pedalar i ens vam posar a buscar allotjament... no sabiem si dormir a un camping o a casa d'una familia que llogués habitacions (normalment son les opcions més economiques), preguntant i buscant ens van oferir una cabaña, una mica allunyada del poble, a un preu "correcte" i com que, després d'un bon dia, es posava a ploure ens vam decidir (tot i que no la haviem vist). Vàrem anar cap allà, després d'anar al super a comprar el sopar (salmó i crispetes per fer de raim).

La cabanya va resultar ser super xula i el sopar va quedar deliciós (l'home del super ens va explicar com cuinar-lo al forn), però la pluja s'havia convertit en tormenta i bufava un vent impresionant... la llum va marxar a les 21:00! Va tornar a les 22:30! Va tonara a marxar a les 23:15! I quan ja teniem preparada la paella per fer els dongs... La llum va tornar a les 23:58!!!

Flora i Fauna 3 (Chucaos)

Durant tot el recorregut hem anat trobant sobretot aus i insectes (la majoria molestos), però sobretot volem destacar el Chucaos. Són com pitrojos però més grans i amb una cua llarga i dreta. Fan un cant molt fort i maco, que es va sentint pertot i que s'ha convertit en una característica típica de la jungla. Són molt curioso i gens porucs.

Aquí us ensenyem unes fotos que els hi vem fer mentres es menjavem els tàbacs que anavem mantant per evitar que ens piquessin (fins i tot es van menjar un que la Jana tenia esclafat a la samarreta). Anaven en parella, i n'hi havia un més valent que era el que agafava els tàbacs i els hi donava a l'altre.

Nova etapa...

Ens llevem amb el cel ben cobert, agafem la bici i ja plou… Pel matí, des de Puerto Varas, recorrem la carretera que ressegueix la vora sud del llac Llanquihue sense veure els tres volcans que, segons el planol i les postals, es veurien un dia clar. Teniem previst quedar-nos a dormir al poble d’Ensenada (40 km) però, amb prou feines te un mini market i, el cos ens demana seguir pedalant cap al següent llac (Todos los Santos, com el Froiland), riu Petrohué amunt… A mig camí, hi ha els Saltos del Petrohué. Impresionants. Allà hem coincidit, per primera vegada en tot el viatge, amb un grup organitzat de cicloturistes de luxe (http://www.backroads.com/) i el seu guia que amb 18 anys va fer, en 8 mesos, la carretera panamericana en bici (http://www.bikeitsolo.com/) .

Seguim pujant fins al llac Todos los Santos, tb preciós!!! Allà, ben a la vora, instal·lem la tenda (o carpa, que li diuen aquí) i, rodejats de mosquits, veiem com cau la nit i els núvols es començen a desfer... qui sap si demà, quan ens llevem, el volcà Osorno ens dirà bondia!!!

cap al Sud

Tornant de Chiloé i de nou a Frutillar vam decidir seguir endavant amb el tandem tot i que la previsió del temps seguia pintant malament…

CHILOÉ - Esglesies

Existeixen a l’illa més de 150 esglesies i capelles construides en fusta al segle XVIII, nosaltres en vàrem visitar unes quantes…

Amb el cotxe vàrem recorrer l’illa i molts dels seus poblets siutats vora el mar, a la costa est (no a la oest, on hi ha Cucao, que queda oberta a l’oceà). L’arribada a molts d’ells era per sorpresa, de lluny es veiea el mar i la torre de l’esglesia la qual es mostrava d’esquenes, orientada al mar i a la plaça del poble.

La de Tenaún te unes torres de color blau “añil” que no deixa indiferent

CHILOÉ - Loberias

Ven a prop de Cucao, però fora del parc, hi ha una zona, a 2h caminant, on acostumen a descansar els llops marins, les “Loberias”. Amb el mal temps que feia, un vent fortissim, no n’hi havia gaires, uns 50, però igualment va valer la pena ja que el recorregut era vent maco, i amb molt poc fang :)

CHILOÉ - Cole Cole 3/3

CHILOÉ - Cole Cole 2/3

CHILOÉ - Cole Cole 1/3

El parc nacional de Chiloé és una zona on la vegetació és molt frondosa, tant és així que lluny de la costa no existeixen camins, els que s’obren a l’estiu duran una temporada, perquè a l’hivern la vegetació els fa desaparèixer de nou.
Així que una de les excursions una mica llargues més típiques és anar seguint la costa fins al sector de Cole-Cole, una platja a 4 hores de camí (que si et perds com nosaltres es converteixen en 5) realment maca.
En el camí et vas trobant amb diferents poblats indígenes, que de fet són els que van fer i mantenen els camins. Com podeu veure a les fotos, però, amb l’aigua hi ha molts punts que es fa impossible caminar sense acabar enfangat fins als turmells, clar que ells van a cavall.
Just a la platja de Cole-Cole vem parar a dinar al que ens pensàvem que era un refugi i que va resultar ser una cabana d’un dels habitants de la zona que va venir mentre dinàvem. Ens va explicar que quan es va crear el parc Nacional, fa uns 20 anys, els van ignorar i que fa dos anys que el govern de Lagos els hi va donar la propietat de les terres (una petita franja de costa, ja que l’interior és inhabitat), ell semblava disposat a aprofitar l’oportunitat per a explotar el turisme, creant alguna zona d’acampada amb serveis mínims, però primer haurien de millorar-ne l’accés.
La tornada, sense pèrdues, va ser molt més ràpid, 3 hores i mitja, i a l’hospedaje a celebrar la “noche buena” i descansar...