Després dels nervis i l'espera a l'aeroport de Barcelona finalment vem pujar amb una hora de retard a l'avió cap a Madrid, on varem haver de fer un transbord fugaç a les 12 de la nit, llàstima perquè la nova terminal mereixia una mica més d'estona, a veure si a la tornada...
El vol a Santiago va ser tranquil i vem poder dormir practicament tota la nit, gràcies en part a la nefasta pel·licula que projectaven (Mi super Ex-novia). El despertar, a un parell d'hores de Santiago va ser precios, amb un mar de núbols com pocs, que va deixar pas a una vista impresionant dels Andes, amb l'Aconcagua inclós.
Un cop a terra, ens van venir a rebre amb les tipiques pick-up de doble cabina americanes, amb la que vem atravessar la ciutat per una de les noves vies ràpides interiors fins a la casa on ens allotjem a la capital.
3 comentaris:
Ostras...ya era hora.. leches... creí que todo esto del viaje era una escusa para sacarle la pasta a vuestros padres... je,je... por lo menos, el avión lo habeís pagado... bien... bien... la cosa promete... seguiré visitando vuestro puerto... como no podría ser de otra manera...
por cierto, Pau, ¿sabes algo de una rampa que no llega a sitio en hostalric?
je,je... es broma...
la semana que viene hacemos el traslado... con lo que el zafarrancho promete...
venga... pues... salud y cuidaros...
Hola nois!
Ja tenia ganes de saber de vosaltres. M'alegro que les coses per allí vagin bé.
Ja seguireu explicant coses.
Petons
Laia
Ostres ostres ostres!!!!, ara sí que ens feu enveja!!!!!!
Bé parelleta, a disfrutar molt del vostre viatge i fins aviat. Petonets. Ah i seguiu informant-nos q ens agrada molt!!!!
Jonatan i Neus
Publica un comentari a l'entrada