Els primers dies per Santiago "CAPITAL" hem fet relacions públiques amb els xilens, especialment amb els amics del Ladislao (el pare d'en Pau) que ens espervaven i ens han rebut amb els brac,os oberts, especialment l'Oscar. A més a més, hem preparat una mica més el viatge en tandem pel Sud (buscar transport cap al Sud, canviar moneda, preguntar per allotjaments, etc) i hem, mentrestant, hem passejat per la ciutat fent el turista.
Santiago és una ciutat inmensa, de prop de 6 milions d'habitants (el doble dels que viuen a l'área metropolitana de Barcelona):
el transit és molt i ben caótic, el centre está atapait i la contaminació arriva, especialment a l'hivern- mesos juliol i agost, a uns nivells insostenibles.
Pero sobretot Santiago és una ciutat de contrastos, pots anar per un carrer molt transitat, i quan diem molt vol dir molt (no com el "passeig" de la gran via), i girar per un carrer i no trobar practicament cap cotxe que no estigui aparcat.
Pel que fa als edificis passa una cosa semblant, per una banda hi ha edificis altíssims (la vista de la foto está presa des de casa l'Oscar que viu a un 14é pis), de per exemple 25 plantes, i al voltant tot són casetes (d'una planta) amb el seu jardí. La gran quantitat de barris de cases unifamiliars fa que Santiago, a més a més de acollir molta gent, sigui una ciutat molt extensa i impossible de recórrer al 100%, ni molt menys...:-(
Santiago esta a uns 700 metres sobre el nivell del mar, esta atravessat per el riu Maipo, en una mena d'altiplá que queda rodejat per montanyes (causant, també, de l'acomulació de contaminació) a l'est estan els Andes, en la seva zona més alta, a prop de l'Aconcagua. Tot i ser estiu aquí, desde qualsevol punt de la ciutat es poden veure les montanyes nevades dels Andes, i aixó és el que més impresiona de Santiago.
Santiago és una ciutat inmensa, de prop de 6 milions d'habitants (el doble dels que viuen a l'área metropolitana de Barcelona):el transit és molt i ben caótic, el centre está atapait i la contaminació arriva, especialment a l'hivern- mesos juliol i agost, a uns nivells insostenibles.
Pero sobretot Santiago és una ciutat de contrastos, pots anar per un carrer molt transitat, i quan diem molt vol dir molt (no com el "passeig" de la gran via), i girar per un carrer i no trobar practicament cap cotxe que no estigui aparcat.Pel que fa als edificis passa una cosa semblant, per una banda hi ha edificis altíssims (la vista de la foto está presa des de casa l'Oscar que viu a un 14é pis), de per exemple 25 plantes, i al voltant tot són casetes (d'una planta) amb el seu jardí. La gran quantitat de barris de cases unifamiliars fa que Santiago, a més a més de acollir molta gent, sigui una ciutat molt extensa i impossible de recórrer al 100%, ni molt menys...:-(
Santiago esta a uns 700 metres sobre el nivell del mar, esta atravessat per el riu Maipo, en una mena d'altiplá que queda rodejat per montanyes (causant, també, de l'acomulació de contaminació) a l'est estan els Andes, en la seva zona més alta, a prop de l'Aconcagua. Tot i ser estiu aquí, desde qualsevol punt de la ciutat es poden veure les montanyes nevades dels Andes, i aixó és el que més impresiona de Santiago.
3 comentaris:
Molt bé, molt bé...ja em sembla bé que ens ensenyeu imatges de Xile, però també tenim ganes de veure quina cara feu vosaltres!!!!! Un petó.
Neus
ja comenceu a tenir ganes d'un bon entrefuet de pa amb tomàquet i oli? Tranquils....que aniran a més!
Sort.
A veure si us veiem una mica més, i brutets i desgarvats que si no no té gràcia.
Publica un comentari a l'entrada