Tot i el fred i que el temps no acompanyava gaire, ens vam decidir per anar en bicicleta fins a frutillar bajo. És l'origen del poble de frutillar, frutillar alto va neixer quan va arribar el tren (ara en desús). És un poble típic de colons alemans, que es nota per l'estil arquitectonic de les cases, però també per les pastisseries i les seves vitrines ben variades, que no ens van permetre resistir a la temptació. El poble és prou bónic, amb un passeig a la vora del llac Llanquihue, el més gran de Xile i les cases a l'altra banda, també té un bonic cementiri. Tot i així, el més bonic de frutillar són les vistes, quan no hi ha núvols, es poden veure fins a tres volcans, l'Osorno i el Calbuco (de 2662 i 2015) molt propers diuen que també es poden veure reflexats a l'aigua del llac. Esperem que millori una mica el temps i podem comprobar-ho!!





Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada