CHILOÉ - Cole Cole 1/3

El parc nacional de Chiloé és una zona on la vegetació és molt frondosa, tant és així que lluny de la costa no existeixen camins, els que s’obren a l’estiu duran una temporada, perquè a l’hivern la vegetació els fa desaparèixer de nou.
Així que una de les excursions una mica llargues més típiques és anar seguint la costa fins al sector de Cole-Cole, una platja a 4 hores de camí (que si et perds com nosaltres es converteixen en 5) realment maca.
En el camí et vas trobant amb diferents poblats indígenes, que de fet són els que van fer i mantenen els camins. Com podeu veure a les fotos, però, amb l’aigua hi ha molts punts que es fa impossible caminar sense acabar enfangat fins als turmells, clar que ells van a cavall.
Just a la platja de Cole-Cole vem parar a dinar al que ens pensàvem que era un refugi i que va resultar ser una cabana d’un dels habitants de la zona que va venir mentre dinàvem. Ens va explicar que quan es va crear el parc Nacional, fa uns 20 anys, els van ignorar i que fa dos anys que el govern de Lagos els hi va donar la propietat de les terres (una petita franja de costa, ja que l’interior és inhabitat), ell semblava disposat a aprofitar l’oportunitat per a explotar el turisme, creant alguna zona d’acampada amb serveis mínims, però primer haurien de millorar-ne l’accés.
La tornada, sense pèrdues, va ser molt més ràpid, 3 hores i mitja, i a l’hospedaje a celebrar la “noche buena” i descansar...