Si seguiem la carretera Austral al Sud segurament ens haguessim trobat paissatges més impresionants, però potser ni nosaltres (amb el nostre lleuger equipatge) ni el tandem (amb els problemes mecànics que ens acompanyen) no estariem preparats per a passar per zones tant fredes i despoblades. A més, el temps se'ns comença a tirar a sobre i, per una banda, la tornada en transport públic es faria més llarga i cara i, per l'altra, ens quedariem a les portes de les parts més maques de la zona, així que hem decidit que aquella és part d'un altre viatge que ja tindrem temps de fer més endavant, en el futur...
De bon matí, quan ja estavem més que decidits a anar cap a Argentina, ens vem creuar amb una parella (un Nord-americà i una suissa) que venien d'Ushuaia i que tenien pensat fer el mateix recorregut cap a Argentina que nosaltres, bé doncs, no estarà pas malament?!
El comiat del Walter i la Patricia va ser ràpid, ja era la segona vegada (Puelo) i vem fer broma de que miressin endarrera de tant en tant per si ens ho repensavem. Segur que ens tornarem a veure!! Bye, bye good friends! Last picture in Villa Santa Lucia.
De nou sols amb el nostre tandem, perduts enmig del no res!
Triguem dos dies a arribar al següent poble, Futalefú (darrer poble xilè), remuntant el riu omònim conegut arreu del món per ser un dels millors per a la pràctica del ràfting. I resseguint la vora de tres llacs, un a continuació de l'altre.
El segon dia de recorregut, el temps és del tot variable. A mig dia, quan arribem al poble està plovent moltíssim... així que busquem allotjament, ens dutxem, i quan tornem a sortir per passejar, el sol enlluerna i el poble es veu preciós... darrera nit a Xile...
Des de Futalefú hi ha un tram de carretera asfaltada fins a l'aduana Xilena, després altre cop carretera de sorra i pedres per acabar creuant els Andes i apareixer a Argentina, a uns 35 km de Trevelin, on passarem la nit.
Hem creuat els Andes en bicicleta!!! Realment no ha estat gens difícil, no hem hagut de fer cap port de muntanya, el punt més alt estava a uns 800m. però el paissatge canvia completament en molt poc tros, ara els boscos són més secs, recordant als que tenim a prop de casa nostra, i les valls molt més planes. La calor comença a apretar i els cotxes (més abundants i antics que a Xile) aixecan núbols de pols de la terra resseca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada